Protagonistes

FRÉDÉRIC CHOPIN
El poeta del piano

Frédéric Chopin nasqué a una finca rural de la localitat de Zelazowa-Wola, a prop de Varsòvia (Polònia), l’1 de març de l’any 1810. La tardor d’aquell mateix any, amb els seus pares —Justyna i Nicolau Chopin, un francès nacionalitzat polonès— es traslladà a viure a Varsòvia, on el pare havia trobat una feina com a professor de francès. Als vuit anys, animat pel seu professor, Adalberg Zwyny, realitzà el seu primer concert públic. Residí a Viena els anys 1829 i 1830, ja com a pianista reconegut, i s’instal·là a París a principi de 1831. Es relacionà amb Liszt, Berlioz, Bellini i Rossini, entre d’altres músics. El 1837 inicià una relació sentimental amb l'escriptora francesa George Sand, que durà gairebé deu anys i que marcà profundament la vida del compositor.

Amb la salut molt delicada i en bona part pels beneficis del clima mediterrani, la tardor de 1838 partí de viatge cap a Mallorca amb George Sand i amb els dos fills d'ella. S’embarcaren amb el vaixell El Mallorquín i arribaren a l’illa el 8 de novembre. Primerament, s’allotjaren a la casa rural anomenada Son Vent, d’Establiments, i 15 dies més tard s’instal·laren a una cel·la de la Cartoixa de Valldemossa –que feia quatre anys que havia estat exclaustrada. El músic no experimentà cap millora en l’estat de salut, i la parella no connectà amb els veïns, així que decidiren acabar l’experiència illenca, i el 13 de febrer de 1839 partiren de Mallorca.

A la Cartoixa de Valldemossa es poden veure alguns records de la seva estada a Mallorca, com ara el piano Pleyel que usà el compositor, o els manuscrits i les primeres edicions de l'obra de George Sand Un hivern a Mallorca, on narra el seu viatge a l'illa. A Mallorca Chopin compongué la Polonesa en do menor, op 40, n. 2 i la Masurca en mi menor, op 41, n. 2. L’estada mallorquina influí en altres obres de Chopin: l’espai físic i el paisatge o les vivències illenques es poden trobar en diverses composicions chopinianes. Segons Joan Moll i Marquès, “trobareu la lluminositat dels nostres paisatges als Preludis n. 3, 10 i sobretot al 23; i l’ambient religiós de la Cartoixa als temes corals dels Preludis n. 9, 13, 15 i 20, de l'Scherzo, del Nocturn en Sol menor i de la Masurca. El seu món interior passà de la gran felicitat de les primeres setmanes a la total desolació produïda per la diagnosi d’una malaltia incurable i la por a la mort. L’exultant felicitat s’expressa en els Preludis 3, 10, 11, 17 i 19. La profunda tristor en els números 2, 4, 6, 9, 14, 15 i 20, a la Polonesa, a la part central de la Masurca i al nocturn”.

Chopin envià quatre cartes des de Mallorca al seu amic Juli Fontana, de París. De la primera, datada el 15 de novembre de 1838, són aquestes paraules: «Segurament aniré a viure a una encantadora cartoixa enclavada en el país més bell del món; la mar, muntanyes, palmeres, un cementiri, una església del temps dels Croats, una mesquita en ruïnes, oliveres mil·lenàries...! Ara, estimat amic, gaudeixo quelcom més de la vida; estic molt a prop del més bell del món; soc un home millor». A la quarta obra epistolar, fa les afirmacions següents: «Has d'imaginar-me així: entre la mar i les muntanyes en una gran cartoixa abandonada, allotjat en una cel·la que té les portes més grans que les majors de les cotxeres de París. Imagina'm sense guants blancs, amb els cabells sense arrissar, pàl·lid com de costum. Les obres de Bach, els meus manuscrits, les meves notes i alguns altres paperots, vet aquí tot el que posseeixo. Impera una calma absoluta; hom pot cridar molt fort sense que cap persona pugui sentir-te. En una paraula, t'escric des d'un indret molt estrany... La divina Natura, certament, és molt bella; però, per gaudir-ne seria precís no tenir tracte amb els homes, ni res a veure amb el correu, ni amb els camins».

La seva obra ofereix una inesgotable riquesa melòdica unida a una harmonia molt rica. Compongué, per a piano sol, 3 sonates, 27 estudis, 26 preludis, 4 balades, 21 nocturns, 15 valsos, masurques, poloneses. Per a piano i orquestra compongué dos concerts, una Gran Fantasia, una Gran Polonesa i unes variacions. Morí a París el 17 d'octubre de 1849. El seu sepulcre és al cementiri de Père Lachaise de la capital francesa. Se’l defineix com l’exponent màxim del romanticisme musical, i és considerat com el poeta del piano.

Curiositats

Chopin envià quatre cartes des de Mallorca al seu amic Juli Fontana, de París. De la primera, datada el 15 de novembre de 1838, són aquestes paraules: «Segurament aniré a viure a una encantadora cartoixa enclavada en el país més bell del món; la mar, muntanyes, palmeres, un cementiri, una església del temps dels Croats, una mesquita en ruïnes, oliveres mil·lenàries...! Ara, estimat amic, gaudeixo quelcom més de la vida; estic molt a prop del més bell del món; soc un home millor».

Obra

Per a piano sol compongué 3 sonates, 27 estudis, 26 preludis, 4 balades, 21 nocturns, 15 valsos, masurques, poloneses. Per a piano i orquestra compongué dos concerts, una Gran Fantasia, una Gran Polonesa i unes variacions.

Enllaços d’interès

www.balearsculturaltour.es
www.artescenic.es
www.festivalchopin.com
www.chopin.pl

GEORGE SAND
Una escriptora romàntica

L’escriptora George Sand, pseudònim d’Aurore Lucile Dupin, nasqué a París l’1 de juliol de 1804. Òrfena de pare als 4 anys, Aurore va viure la seva infantesa a casa de la seva àvia paterna, a Nohant, una casa de camp que marcà en part la seva vida i obra. L'any 1822 es va casar amb el baró Casimir Dudevant, amb qui tingué dos fills: Maurice (nascut l'any 1823) i Solange (nascuda l'any 1828). L’aleshores baronessa Dudevant se separà el 1830 del seu marit, i participà d’una agitada vida sentimental.

L'any 1831, ja instal·lada a París, publicà la seva primera novel·la, Rose et Blanche, que havia escrit en col·laboració amb Jules Sandeau, el seu amant, qui li va inspirar el pseudònim Sand.

En les seves primeres novel·les, assimila la recerca de la felicitat personal a una regeneració social. Així, Indiana (obra en què per primera vegada utilitza el pseudònim de George Sand, 1832) i Lélia (1833) són dues novel·les en to líric, en les que l'amor s'oposa als convencionalismes mundans i als prejudicis socials, com s'hi va enfrontar George Sand arran de les vivències amoroses successives amb Alfred de Musset (1833-35) i Frédéric Chopin. A l’època de Musset escriví les novel·les Jacques (1834), André (1835) i, un poc més tard, Mauprat (1837). Va viure amb el compositor polonès gairebé 10 anys (de 1838 a 1847).

El novembre de 1838 partí de viatge a Mallorca amb els seus fills i amb Frédéric Chopin. S’embarcaren a bord del vaixell El Mallorquín. Primerament s’allotjaren a Son Vent d’Establiments i, més tard, a una cel·la de la Cartoixa de Valldemossa, fins que el 13 de febrer de 1839 decidiren partir de l’illa. El 1841 publicà Un hiver à Majorque, obra polèmica on, a part de descriure el paisatge mallorquí, explica les incomoditats, disgusts i contrarietats que patiren, enfrontats directament amb els habitants de Valldemossa.

L'any 1841 fundà, juntament amb Pierre Leroux, la Revue Indépendante. D’aquest període, marcat pels seus ideals de canvi social i humanitaris, daten les novel·les Spiridion (1839), Compagnon du tour de France (1841) –considerada la primera novel·la francesa que té com a protagonista un obrer—, Horace (1842), Consol (1843), La comtessa de Rudolstadt (1844), El moliner d’Angibault (1845) i El pecat de Monsieur Antoine (1846).

George Sand va mantenir lligams amb demòcrates progressistes i celebrà activament, l'any 1848, la caiguda del rei Lluís Felip i la fi de la Monarquia. Amb la involució de Lluís Bonapart, es retirà a Nohant, on passà la major part de la resta de la seva vida. Va lluitar pels drets de les dones i per les seves idees polítiques, va mantenir amistat amb Flaubert i Théophile Gautier, i freqüentà els germans Jules i Edmond Goncourt.

Publicà diverses novel·les sobre la vida pagesa, que havia començat amb El pantà del diable (1846): François le Champi (1848), La petita Fadette (1849) i Els mestres campaners (1853). En la seva maduresa, escriví una sèrie de narracions idíl·liques: El marquès de Villemer (1861), Mademoiselle La Quintinie (1863) i Laura (1864). Va morir el 8 de juny l'any 1876, a l'edat de 72 anys, a Nohant. Victor Hugo declarà amb motiu de la mort de l’escriptora romàntica: «Ploro a una morta, i saludo a una immortal!».

Curiositats

El novembre de 1838 partí de viatge a Mallorca amb els seus fills i Frédéric Chopin. Primerament s’allotjaren a Son Vent d’Establiments i, més tard, a una cel·la de la Cartoixa de Valldemossa.

El 1841 publicà Un hiver à Majorque, obra polèmica on, a part de descriure el paisatge mallorquí, explica les incomoditats, disgusts i contrarietats que patiren, enfrontats directament amb els habitants de Valldemossa.

Obres destacades

Spiridion (1839)
Compagnon du tour de France (1841)
Horace (1842)
Consol (1843)
La comtessa de Rudolstadt (1844)
El moliner d’Angibault (1845)
El pantà del diable (1846)
El pecat de Monsieur Antoine (1846)
François le Champi (1848)
La petita Fadette (1849)
Els mestres campaners (1853)
El marquès de Villemer (1861)
Mademoiselle La Quintinie (1863)
Laura (1864)

Enllaços d’interès

www.balearsculturaltour.es